històries que valen una vida
Històries de cordó
Històries de còrnia
Històries de llet materna
Històries de medul·la
Històries de sang
Històries de teixits i òrgans
Vaig començar a donar sang als 20 anys. I he donat més de 100 vegades! Al principi tenia por i em feia cosa, por de les agulles, de què seria. Però un dels motius que em va fer decidir va ser quan la meva germana va estar ingressada a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona. Ho vaig comançar a fer, en part, per agraïment de com havia anat tot.
Ara visc a Santa Cristina d’Aro, però fins fa cinc anys vivíem a Barcelona i és per això que m’he acostumat a donar a l’Hospital de Sant Pau. Com que habitualment per feina haig de viatjar molt a Barcelona, ja m’ho arreglo i quan hi baixo, aprofito per passar per l’hospital.
A part de donar sang, dono plasma i plaquetes. I si veig que no m’avisen, al final truco jo per anar-hi. Dono segons estic, perquè quan he tingut els glòbuls vermells baixos, llavors no puc donar sang. No dono més perquè no em deixen. I no passen tres mesos que no hi vaig.
“Les mares donants són les que ens han fet somriure quan estàvem en un pou sense fons”
Judith Grau, mare d'un nadó prematur“Em van dir que m'intubaven i que truqués per acomiadar-me”
Olga Salvadó, receptora de sang a la UCI pel COVID“L'Ona ara és una altra nena, alegre, activa i riallera!”
Agustí Arévalo, pare de l'Ona
