històries que valen una vida
Històries de cordó
Històries de còrnia
Històries de llet materna
Històries de medul·la
Històries de sang
Històries de teixits i òrgans
Vaig començar a donar sang fa molts anys, però no em vaig fer donant habitual fins als 31 anys. I ho vaig fer no per tradició familiar, ni per ningú en concret que jo conegués que necessités sang. Ho vaig fer perquè m’inquietava el fet de buscar la manera d’ajudar a la gent, i aquesta vaig trobar que era la forma més senzilla. Dono per altruisme, per ajudar els altres d’alguna manera, i la sensació que et queda després de donar és de satisfacció.
És una cosa que forma part de la meva vida quotidiana des de fa molts anys
Fa deu anys, em van fer la proposta de donar plasma i em vaig fer donant. Ara dono plasma i plaquetes, unes 8 vegades l’any.
Hi ha mesos que en dono una vegada i mesos que no. Quan em va bé i hi penso o em truquen.
És una cosa que forma part de la meva vida quotidiana des de fa molts anys. Igual que tinc el carnet de donant i els meus germans ja saben que si em passa alguna cosa, han de donar els òrgans.
“Fa calfreds pensar que va haver de morir perquè jo tingués teixit pel genoll”
Georgina Serrano, receptora de teixit de donant“A la gent, sempre els dic que donin sang perquè mai se sap”
Marta Gilart, receptora de sang per un càncer de mama“El plasma para mí es como si me dieran superpoderes”
Carmen López, afectada por una inmunodeficiència primaria
