Jordi Nierga

Diuen que he donat sang gairebé 130 vegades, però és que dono constantment des dels anys vuitanta!. Al principi, feia donació de sang normal, a Banyoles i després a Girona.

Fa uns deu anys em van proposar donar plasma i plaquetes i des de llavors que cada mes dono plasma. I sang en continuo donant en períodes crítics, quan les reserves són baixes. De plaquetes vaig desistir perquè tinc un volum plaquetari baix i m’hi havia d’estar molta estona.

Però el cas és que ara, és un ritual de cada mes. Cada mes vaig a donar plasma a l’Hospital Josep Trueta perquè és l’hospital que més m’estimo, on van néixer els meus fills, va morir el meu pare…  I si puc em mantinc en plasma perquè així mantinc el ritme. Quan dono sang més esporàdicament, haig d’esperar més temps i llavors ‘em puc despistar’.

Jo dic que som com els «pota negra» de la donació (riu). Som com una mena de voluntariat que ho sentim així. El fet de donar m’omple de sentit,  m’hi he acostumat, és difícil d’explicar, d’alguna manera et reporta molt psíquicament i espiritualment. Si passa un mes que no hi puc anar, ho trobo a faltar.

I ho entenc com una cosa de salut, perquè jo tinc salut i puc aportar el meu granet de sorra. Quan no pugui, ja seran d’altres els que em substituiran. A la meva dona, que no pot donar, li dic: ‘estigues tranquil·la que jo ja dono per tu!».

I és curiós perquè al cap del temps és com el que fa una excursió cada mes, que si no la fas, la trobes a faltar. Jo sempre dic que és com llegir un llibre, que t’omple, i que és una cosa que fas perquè et dona la ‘real gana’, i si estàs bé de salut, et produeix molta satisfacció íntima.

I es dona la casualitat que els meus fills bessons van néixer el 14 de juny, que és precisament el Dia Mundial del Donant de Sang!

Hi ha una infermera que sempre em diu amb conya: «a tu el que et passa és que ‘ets un ionqui’, i si et miren les venes d’un i d’altre costat, sospitaran de tu». I és que tantes punxades, es noten!