Laura i Toni, pares de la Sara

La Laura Canals i el Toni són pares d’una nena trasplantada de fetge quan només tenia un any i mig, la Sara. La seva arribada al món va ser molt diferent de com se l’esperaven. El primer any de vida el recordaran sempre. La Sara va rebre un trosset de fetge de la seva mare, la Laura, i gràcies a això, ha pogut sortir-se’n, tot i passar moments molt crítics. La Laura, el Toni, la Lucia, la germana gran, i la Sara, són una de les famílies que integren de manera molt activa l’Associació de nens i nenes amb trasplantament hepàtic, Aninath.

Laura Canals i família

“Tot va començar quan la Sara tenia un mes, el pediatre va veure que feia caques clares i ens va derivar a l’Hospital de Granollers perquè va sospitar que alguna cosa no anava bé. I allà van començar les proves. Ens van dir que hi havia una malformació dels conductes biliars i que l’havien d’operar. I ens van derivar a l’Hospital Vall d’Hebron. Allà li van fer proves per tot arreu i quan tenia un mes i mig, la van operar del fetge. Li van aplicar una tècnica que es diu Kasai que consisteix en que unir fetge i intestí i retirar també tots els conductes i que el fa és allargar l’arribada del trasplantament. A molts nens els serveix fins als 20 anys. Però per a la Sara no va ser així.

Jo vaig ser la seva donant, li vaig donar un trosset de la part esquerra del meu fetge

Malauradament,  al cap de poc mesos va fer una hipertensió portal, se li va inflar molt la panxa, i un dia, en què estàvem ingressats perquè no paràvem per una o altra cosa o alguna infecció, va començar a vomitar molta sang. Va fer un gran sangrat a conseqüència de les varius que tenia per la malaltia i va ser allà que li van haver de posar molta sang.

Va estar bastant de temps a la UCI, i llavors la van posar en llista per al trasplantament

La Sara, trasplantada de fetge

Tenia 6 mesos i els metges deien que d’aquella nit no sabien si passaria. No sé les transfusions que li van haver de fer, però van ser moltes, estava sangrant tota l’estona.

A partir de llavors va empitjorar, el ronyó també va quedar tocat. La van intubar i per sort, i gràcies als metges que tenim, la van poder salvar. Va estar a la UCI bastant de temps. I llavors, quan vam tornar a planta, la van posar en llista d’espera per al trasplantament.

Ara ja puc dir que li he donat per segon cop la vida a la meva filla, i ho tornaria a fer mil cops més

I per sort, a l’any i mig li van poder fer el trasplantament. Jo vaig ser la seva donant. Li vaig donar jo un trocet del meu fetge. Ens van dir que podíem esperar un donant cadàver però també que hi havia la possibilitat d’un donant viu entre la família. I ens van fer proves i jo era compatible. A mi m’han tret un trocet de fetge de la part de l’esquerra. Al principi si que em costaven les digestions perquè és una intervenció en la que també et treuen la vesícula biliar, igual que a ella. Però poc a poc es va normalitzant tot.

A ella li creixerà no com a forma de fetge però sí en volum i per la funció que necessita, que és lo important.

Ara ja fa tres anys i ella està bé. El que s’han de vigilar sempre són les infeccions perquè com que estan immunodeprimits, cal tenir-ho en compte. Tenen les defenses baixes i tots els virus els poden agafar.

Sort tenim de la seva germana gran de 5 anys, la Lucia, va ser molt dur per ella perquè va arribar la germaneta i de cop i volta vam marxar els tres amb ingressos, però se l’estima moltíssim.