històries que valen una vida
Històries de cordó
Històries de còrnia
Històries de llet materna
Històries de medul·la
Històries de sang
Històries de teixits i òrgans
He estat donant de llet amb els meus dos fills, la Carlota, fa quatre anys i ara, amb el Tristany, que ja té 13 mesos i va néixer el març del 2016. Vaig començar a donar perquè amb la Carlota, jo tenia molta llet. Llavors, amb una amiga que coneixia el Banc de Llet, vam anar juntes a informar-nos.
La veritat és que quan ens ho van explicar, era molt pràctic, t’ho venien a buscar a casa i va ser sempre molt fàcil.
Jo, al tenir compactació horària, vaig poder estar 9 mesos de baixa i vaig estar tranquil·la com per poder anar traient-me llet constantment. Ho feia sempre a les nits. Amb la primera filla vaig començar a donar quan ella tenia 5 mesos i vaig estar traient-me llet durant un any i pico més.
Amb el Tristany vaig començar més aviat, ara fa deu mesos, i vaig fent, me la trec quan arribo de la feina.
És bonic pensar que amb una cosa així, que et ve natural, pots ajudar a d’altres mares i nens. Només he conegut un prematur a l’escola bressol que va necessitar llet materna, però m’imagino que n’hi haurà molts que en necessiten.
“La detecció precoç va ser clau per al Jan”
Marta Queraltó, mare d'un nen amb immunodeficiència primària“M'he proposat el repte de fer el Camí de Santiago amb bici elèctrica per ajudar a la investigació”
Xavier Vallès, receptor de sang i malalt oncològic“El Nil es manté amb els nivells de defenses sempre baixos”
Sara Cáceres, mare del Nil, un nen amb immunodeficiència primària
