Em van diagnosticar la malaltia de Crohn als 9 anys. Una malaltia que és autoinmune, és a dir, que són les cèl·lules del meu cos que la provoquen, i jo la tinc molt severa. Em van tractar a Sant Joan de Des fina als 18, que vaig passar a l’Hospital Clínic. Ara en tinc 30 i no faig vida normal però, en comparació a com havia estat, això és glòria. Ara tinc coses que considero ‘tonteries’ i podríem dir que la malaltia està ‘calmada’.
Vaig estar cinc setmanes ingressada i vaig necessitar una bossa de sang diària
Durant tots aquests anys , m’han intervingut més de 15 vegades i fa cinc anys, em van fer un autotransplantament de cèl·lules mare amb quimioteràpia per fer un ‘reset’ al cos i que deixés d’atacar els propis teixits. Vaig estar cinc setmanes ingressada i durant tots aquells dies, vaig necessitar una bossa de sang diària. O sigui que sóc molt conscient que gràcies a les persones que donen sang, i a l’equip mèdic i a la família, jo continuo aquí.
Encara que a la gent no li agradi, una punxadeta val la pena per salvar 3 vides
És per això que vaig voler celebrar els meus trenta anys al Banc de Sang de l’Hospital Clínic, perquè encara que a la gent no li agradi, una punxadeta val la pena per salvar tres vides! No em cansaré de repetir-ho i d’agrair-ho.
De les pitjors coses que recordo és l’any que vaig estar amb alimentació parenteral domiciliària. No podia ni beure aigua, ni res. Psíquicament va ser molt dur. Vaig aguantar perquè em deia a mi mateixa: ‘si que estàs fent alguna cosa, una cosa molt important, estàs fent que el cos es recuperi’.
Escric i intento moure el món des del sofà
Puc dir que a mi, la malaltia m’ha portat a llegir molt i a escriure. Jo era de les que guanyava els concursos de literatura de petita. I ja de més gran, va ser un escriptor que un dia, en conèixer el que escrivia, em va empènyer a dedicar-m’hi. Ara tinc 3 novel·les. Com em canso molt i haig de mesurar l’activitat diària, escric i intento moure el món des del sofà i des del meu bloc ungramodelocura.com.
“Mi destino era perder la vista”
Zulma Benita Caballero, trasplantada de las dos córneas“La meva família va venir a acomiadar-se de mi dues vegades”
Santiago Minguella, receptor de sang a l'UCI per Covid19“Va entrar a l'UCI que es moria per una sèpsia, llavors ningú sabia què tenia”
Sara Moraleda, mare d'un nen amb dèficit de defenses