històries que valen una vida
Històries de cordó
Històries de còrnia
Històries de llet materna
Històries de medul·la
Històries de sang
Històries de teixits i òrgans
La primera vegada que vaig donar sang va ser als 19 anys. Ara en tinc 23 i des que tinc memòria, puc dir que sempre he estat súper conscienciat. El pare d’una amiga tenia anèmia i va ser el que em va fer de detonant, vaig ser conscient que es recuperava per les transfusions que li feien. Donar sang no ens costa res i, en canvi, és un ajut immens. Recordaré sempre la sensació que vaig tenir quan, després de donar sang, vaig rebre un missatge que em deia que la meva sang serviria per a no sé quin hospital. Em va agradar moltíssim.
Des que tinc memòria, que he estat súperconscienciat
Jo rapejo, m’agrada molt escriure i ho faig amb la voluntat que serveixi per a alguna cosa, per intentar aportar el meu granet de sorra. Penjo coses a instagram per obrir la ment de la gent, sobretot de temes socials. Amb el rap pots apel·lar les emocions de la gent a partir de versos, és un bon instrument, és una forma de poesia. Vaig començar ajudant a uns companys de primària que feien un projecte d’educació social i ara amb el missatge de la donació de sang. Si serveix, és el que compta. Els que som estudiants, donar sang ens és una cosa propera, perquè sovint tenim els autobusos a la facultat i podem donar. I si amb el rap arribo a més gent, tot això que ajudo.
“Fa calfreds pensar que va haver de morir perquè jo tingués teixit pel genoll”
Georgina Serrano, receptora de teixit de donant“Em van dir que m'intubaven i que truqués per acomiadar-me”
Olga Salvadó, receptora de sang a la UCI pel COVID“El plasma para mí es como si me dieran superpoderes”
Carmen López, afectada por una inmunodeficiència primaria
