Pilar Trius, donant i receptora de sang

Fa 27 anys vaig ser transfosa moltes vegades, me n’anava. Les bosses de sang que em van posar, em van salvar la vida. Estava de part del meu primer fill a l’Hospital de Barcelona i vaig tenir un problema molt greu, dels que només passa una vegada cada moltíssims casos. Durant el part se’m va estripar el teixit i vaig patir una hemorràgia massiva. No sabien com aturar-la. Ni amb gases i pressió no era suficient. Ni intentant cosir.

M’estava morint, se’m va estripar el teixit durant el part

El centre de ginecologia va tancar i van demanar reforços a tothom perquè m’estava morint. Estava semiinconscient. Jo, ni m’adonava que havia tingut un nen. I la solució van ser les transfusions del Banc de Sang durant els següents dos dies. Només així vaig poder sobreviure. Va ser com un miracle, la veritat.

Va ser a partir d’aquesta experiència que em vaig conscienciar tant que havia de ser donant, que sempre que he pogut,  he donat sang. És com sentir que tens un deute amb els qui t’han ajudat i prendre consciència que tu també pots ajudar. He donat sang a Andalusia, on he viscut anys i aquí, a Begues.

Em feia sempre molta ràbia si em deien que no podia donar perquè no arribava als nivells mínims de ferro. Feia dietes per estar bé de ferro i poder donar.

Al meu pare li va passar com a mi, el 2018

L’altra gran experiència relacionada amb la donació de sang va ser el 2018. Operaven el meu pare per un tumor al ronyó i durant l’operació, que semblava que anava bé, de cop i volta ens van dir que tenia una hemorràgia molt gran i que no se’n sortiria. Li passava el mateix que em va passar a mi. Ens van dir que no coagulava i que li estaven fent transfusions de sang, i tal com entrava, la sang sortia.

Així que de cop, ens vam trobar que ens deixaven que ens en despedíssim. I ens en vam anar a resar a la capella de l’Hospital i va coincidir que feien missa i la vam fer per a ell.

És com tornar un deute, jo també vull donar sang als qui ho necessiten

I va ser com un miracle, aquella mateixa nit ja va començar a fabricar plaquetes. Quan el vam anar a veure ja tenia els ulls oberts, estava conscient i ja preguntava com havia anat l’operació! No ens ho podíem creure.

Durant dos dies més, li van fer transfusions de sang. I realment, és que la transfusió et dona la vida.

I des de llavors el gest de donar està incorporat a la família, el meu fill gran també dona quan pot donar perquè ha estat molt conscient del què ha suposat per a mi i per a l’avi. I la meva filla petita que ja té els 18 em diu que també es vol fer donant.