Lourdes Vicente, receptora de sang per un accident de cotxe

Jo tenia 13 anys (ara en tinc 46) quan vaig tenir un accident de cotxe molt greu. El meu pare va morir a l’acte, la meva mare es va trencar una mà, un peu i va patir molts cops arreu. I jo, aixxxxxx, …., podríem dir que no era el meu moment perquè vaig estar en coma unes hores, però vaig sobreviure. Em vaig trencar les dues cames, la mandíbula i em vaig fer molts talls a la cara i un trau al cap… Estava feta un poema! A causa de tot això, em van haver de transfondre uns 3 litres de sang, o alguna quantitat similar.

El meu pare va morir a l’acte i jo i la meva mare vam sobreviure

Després d’unes quantes operacions i d’estar un mes ingressada a l’hospital, vaig rebre l’alta i en un any, més o menys, estava nova perquè sóc molt forta, i encara havia de donar molta guerra en aquesta vida. Tot i que afrontar la mort del meu pare m’ha costat moltíssim, però ho he aconseguit.

Després de l’accident tenia molt clar que volia donar quan pogués. Era el meu somni. Però (sempre hi ha un però..), sóc molt primeta i mai arribo als 50 kg. Així i tot, ara, amb el confinament i començant la menopausa, ho he aconseguit!!!! I Ja peso 50 kg!!! Així que he anat ràpid, ràpid a donar sang!!!!

He aconseguit els 50 kg i he anat ràpid, ràpid a donar

De moment nomes n’he pogut donar una vegada, però espero poder donar-ne moltes vegades més. Al cap de pocs dies d’haver donat, ja em van escriure a través d’un missatge per fer-me saber que havien utilitzat la meva sang per ajudar algú… Quina felicitat i subidón!!!! .

Saber que puc ajudar com quan jo ho vaig necessitar, m’omple d’alegria i felicitat!!!!

Gràcies, gràcies, gràcies!!!!