Eva Grimau, mare d'un nounat receptor de sang en l'embaràs

Diumenge passat vaig anar a donar sang i des de llavors, no sé perquè, em va venir molt fort a la memòria tot el procés que vàrem patir durant l’embaràs. No acostumo a donar més voltes a les coses, però aquest cop no ha estat així.

Va ser un embaràs de risc, controlat setmana a setmana, des del principi, a la Maternitat de l’Hospital Clínic. Esperàvem el nostre tercer fill.

El petit començava a patir anèmia per una incompatibilitat sanguínia

Tot anava bé fins a la setmana 25, quan es va veure que el petit començava patir anèmia degut a una incompatibilitat sanguínia entre el pare i jo.

La primera vegada que vàrem entrar a quiròfan va ser el 14 de febrer del 2020. Recordo molt bé els nervis i la por, també una mica del fred que caracteritza un quiròfan (per sort meva, era la primera vegada que hi entrava) i anava veient com es preparava tot. A la meva dreta, una bossa de sang penjada, connectada a una màquina que més tard vaig descobrir que l’estava escalfant. S’havia de fer una transfusió al petit Jan, dins de la panxa. Tot plegat cirugia fina fina…

S’havia de fer una transfusió al petit Jan, dins la panxa

La segona transfusió va ser el 19 de març i la 3a el 16 d’abril.

Al final el Jan va néixer el 13 de maig, i tot i que amb una anèmia lleu i una plaquetopènia, al cap d’una setmana vam marxar junts cap a casa.

Avui el Jan té un any i mig i està fet un «trasto», no en queda res, d’aquella anèmia.

Jo ja era donant de sang abans, però després d’aquesta experiència, tinc molt clar que en qualsevol moment podem ser els necessitats i no sabem en quina de les situacions pot ser. Ara dono amb més ganes que mai!

Jo ja era donant abans, però ara ho tinc molt clar

Agraeixo infinit aquelles tres bossetes de sang penjades al meu costat que van salvar la vida del meu petit. Agraeixo infinit la feina de tothom que està al darrera de tot això i gràcies infinites a les i als donants.