Vaig tenir el Milan a l’Hospital Joan XXIII el 4 de maig passat. Va ser per cesària programada perquè era el tercer fill i els dos parts anteriors havien estat cesàries. Amb el meu primer fill, l’Irineu, fa més de 7 anys, ja vaig donar el cordó umbilical i aquesta vegada, va ser l’hospital que al trucar per a programar el part, em van explicar l’opció de poder donar la placenta i el cordó.
Jo ja coneixia la donació de cordó, encara que la vaig fer quan era molt jove, i ara no en recordava els beneficis. Però de la placenta, non’estava gaire al cas perquè abans no hi era.
Ja havia donat el cordó amb el primer fill, fa 7 anys
El meu home, l’Amador, i jo vam considerar que si podíem ajudar algú, era prioritari, que calia fer-ho. No hi pot haver un no, quan es tracta d’una cosa així. Sobretot tenint en compte que tant la placenta com el cordó umbilical són dues coses que no aprofitarà ningú. I segons ens van explicar, poden servir per a moltes coses: per a fer col•liri per a malalties greus dels ulls, per ajudar a cicatritzar úlceres i en el cas del cordó, per a trasplantaments en malalts amb leucèmia, per exemple.
Així que, tot i que durant aquest tercer embaràs no m’he trobat gaire bé, el part va anar bé i l’equip mèdic i el personal del Banc de Sang que va assistir al part, van poder aprofitar tant la placenta, com el cordó. Espero que moltes més mares s’animin a ser donants!
“Agraeixo infinit aquelles tres bossetes de sang pel meu fill”
Eva Grimau, mare d'un nounat receptor de sang en l'embaràs“Em sento en deute amb tota aquella gent que és donant de sang i que va permetre el meu pare lluitar fins a l'últim moment”
Cristina Lorente, donant i filla d'un receptor de sang“Som donadors de vida i portadors d'esperança”
Josep Folguera, donant des dels 18