Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat). Tinc 70 anys. Jo donava sang fa molts anys, potser no molt habitualment, però n’anava a donar cada cert temps. I fa 11 anys, el 2007, vaig començar a donar plasma. Ara ja en sóc un donant molt habitual i a Bellvitge, ens coneixen molt a tota la família. I com que et recuperes aviat, pots donar sovint. Jo en dono cada dos mesos i mig.
Jo i la meva dona vam començar a donar-ne perquè la Marta, la nostra filla, en necessitava. Ens ho van proposar i és el mínim que podíem fer. Ja sabem que no és així, que el que et treuen a tu no vol dir que sigui el plasma que li posen a ella, però això és el de menys. I a mi no em costa res i la recuperacío és a l’instant, ni te n’enteres.
La Marta té una malaltia estranya que només es tracta amb plasma
La Marta tenia 30 anys i va tenir el primer ictus. I llavors, tot començar a canviar.
La Marta té una malaltia estranya que han arribat a saber com tractar-la, més o menys, però ningú sap com es produeix. Ho estan investigant a Suïssa i als EUA, però no saben trobar perquè hi ha un factor que té la sang que ella perd i que no es recupera i és el que li produeix els ictus. Ja n’ha tingut 4, l’últim, el febrer passat, va ser el pitjor.
Ella tenia 30 anys, era una noia plena de salut, dissenyadora gràfica i feia vida normal. I llavors va tenir el primer ictus, de cop i sense saber perquè. Ara, amb 42 anys i després de tot aquest temps i els ictus, és depenent de nosaltres, per menjar, rentar-se, llevar-se.
Vam començar a donar pel primer ictus, fa 11 anys
L’únic tractament que se li pot fer, per ara, és posar-li plaquetes, per això ens vam fer donants fa 11 anys. Sembla que transfonent-li plaquetes, aquest factor que perd es recupera. Però tot i això, l’últim ictus es va produir dos dies després de la transfusió. I quan té l’ictus, a córrer, ja ens ho coneixem. I llavors li van posar un munt de bosses.
Amb els anys el que han fet és transfondre-li plasma més sovint i en menor quantitat, de manera que ara ja fa força temps que cada divendres anem al Banc de Sang de Bellvitge i allà li posen 3 bosses.
“Lo primero que hicimos a la que podimos salir fue ir a donar sangre”
Lemis y Alberto, comparten la donación de sangre desde la primera cita“És ben veritat que els donants ens donen vida, jo sóc aquí gràcies a ells”
Pere Puig, trasplantat de fetge i receptor de sang“Agraeixo infinit aquelles tres bossetes de sang pel meu fill”
Eva Grimau, mare d'un nounat receptor de sang en l'embaràs