Vaig començar a donar llet quan el meu fill, en Pere, tenia 6 mesos. Jo tenia molta quantitat de llet i em molestava. Tot i que va néixer amb 37 setmanes i menys de 3 kg, amb tres mesos ja feia 6 quilos!. I jo, amb la llet que em sobrava, me la treia i la congelava, per tenir-ne. I un dia vaig mirar el congelador ple de pots de llet i vaig pensar: que en faré de tanta llet? Llavors buscant per Internet vaig descobrir en un blog una mare que li passava el mateix i s’havia fet donant.
Havia tingut coneixement de la donació de llet a través d’un fulletó que vaig agafar en una fira. Però en aquell moment no sabia ni si tan sols seria capaç d’alletar sense problemes el meu fill, com per plantejar-me de donar-ne als altres, així que ho vaig oblidar.
I quan ja vaig ser mare, arran de llegir un blog, va ser que m’hi vaig animar. Em van dir que la llet no havia de tenir més de 3 mesos i el que vaig fer durant els següents mesos és donar la llet congelada al meu fill i la que em treia, la donava al Banc de Llet. I així ho he anat fent, fins que va començar l’alimentació complementària, pels volts de l’any. I llavors, quan ja menjava bastant sòlid, va arribar un punt que em va disminuir molt la quantitat de llet i al gener vaig parar de donar.
Vaig donar durant uns sis mesos i al principi sobretot tenia tant llet que m’he arribat a treure 200 ml amb una sola tongada.
No he conegut cap prematur directament que se n’hagi beneficiat, però si ho hagués de tornar a fer, ho faria perquè és molt còmode de poder fer: venen a casa a recollir-ho.
“La meva família va venir a acomiadar-se de mi dues vegades”
Santiago Minguella, receptor de sang a l'UCI per Covid19“La solidaritat és el que el meu llibre i la donació de sang tenen en comú”
Alexander Urban, donant i escriptor“Diuen que sóc la persona que més sang, plasma i plaquetes he donat de Catalunya”
Teresa Orquín, la súper-donant de Catalunya