històries que valen una vida
Històries de cordó
Històries de còrnia
Històries de llet materna
Històries de medul·la
Històries de sang
Històries de teixits i òrgans
He estat donant de llet amb els meus dos fills, la Carlota, fa quatre anys i ara, amb el Tristany, que ja té 13 mesos i va néixer el març del 2016. Vaig començar a donar perquè amb la Carlota, jo tenia molta llet. Llavors, amb una amiga que coneixia el Banc de Llet, vam anar juntes a informar-nos.
La veritat és que quan ens ho van explicar, era molt pràctic, t’ho venien a buscar a casa i va ser sempre molt fàcil.
Jo, al tenir compactació horària, vaig poder estar 9 mesos de baixa i vaig estar tranquil·la com per poder anar traient-me llet constantment. Ho feia sempre a les nits. Amb la primera filla vaig començar a donar quan ella tenia 5 mesos i vaig estar traient-me llet durant un any i pico més.
Amb el Tristany vaig començar més aviat, ara fa deu mesos, i vaig fent, me la trec quan arribo de la feina.
És bonic pensar que amb una cosa així, que et ve natural, pots ajudar a d’altres mares i nens. Només he conegut un prematur a l’escola bressol que va necessitar llet materna, però m’imagino que n’hi haurà molts que en necessiten.
“En Pol és l'únic nen que té aquesta malaltia a l'Estat”
Esther Ferrer, mare d'un nen amb la síndrome SAVI“Em puc considerar una abusona com a receptora de sang!”
Marta Gubau, receptora de sang“Me sentí como una estrella porque al salir a la calle, solo veía fogonazos”
Jaime Cebrie, receptor de colirio de plasma de cordón umbilical
