Trinidad Muñoz

De la primera nena, l’Abril, fa 9 anys, vaig llençar tota la llet que em sobrava. Quan ho penso, quina llàstima, perquè me’n vaig treure molta. Per sort, quan vaig tenir a la Isona, que ara farà 6 anys, em va passar el mateix, que tenia molta llet i em feia mal, i me n’havia de treure.

Al cap de 2 o 3 setmanes d’haver tingut la nena, vaig anar al CAP de Serós i allà, la infermera em va parlar de la donació de llet i em va dir que anés a l’Hospital Arnau de Vilanova, que m’ho explicarien.

I va ser anar-hi i allà mateix m’hi vaig llençar. I a partir de llavors vaig estar molts mesos donant llet, que em venien a buscar els potets a casa. Jo li deia a la meva filla gran: «tu saps els nens que estem ajudant?». És un sentiment de satisfacció que no es pot explicar.

Amb la primera nena, vaig llençar tota la llet que em sobrava

Jo congelava la llet i és que era un continuu, i vaig poder donar llet molt de temps perquè la Isona va mamar també molt de temps. Anava corrents a treure’m llet quan notava la pujada, perquè era molt molest sinó.

Segons m’han explicat al Banc de Llet, vaig donar uns 115 litres 

Segons m’han explicat al Banc de Llet, vaig donar uns 115 litres. I sóc de les mares que més he donat en tota la història del Banc de Llet. Quan hi penso, puc haver ajudat a molts nens, segur!. Quina alegria poder ajudar així d’aquesta manera. Si pogués, ho repetiria!