Josep Maria Tabernero, donant de plasma i plaquetes

Fa 20 anys que dono plasma perquè el plasma és més deficitari, també és veritat que exigeix una mica més de temps de donació. Les meves condicions treballant a l’hospital  de la Vall d’Hebron m’ho fan més fàcil. Cal tenir en compte que és més fàcil per a mi trobar un forat d’una hora, que ho tinc a prop, i anar al Banc de Sang que està dins de l’Hospital, que per a la gent del carrer. I sempre he vist la donació com una obligació de retorn a la societat. Ho vaig veure en el meu pare i ho he fet jo.

La meva sang és A+, el grup que n’hi ha més, i per això vaig pensar que podia aprofitar per donar plasma, que hi ha menys gent que ho faci

A més, la meva sang és A+, la del grup que n’hi ha més, i per tant, de la que hi ha més donants i  més quantitat. Per això vaig pensar que si sóc un donant freqüent, potser es podia aprofitar la meva donació per plasma, ja que tenia més oportunitat i temps per estar-m’hi una hora. Va ser el 1997 i des d’aleshores, fa 20 anys, dono sempre plasma o plaquetes, cada dues setmanes si puc, depenent del que es necessiti més.

Donar sang no implica més de 20 minuts i per plasma, si ho fas per primer cop, potser necessites una hora i mitja i per plaquetes, que també en dono a vegades, dues hores. Però sí que és veritat que, operativament, no canvia res, cal més temps però ni fa més mal, ni requereix que estiguis més preparat. I la recuperació, en el meu cas, és ben fàcil. Em recupero al moment i puc continuar treballant. Prenc una mica d’aigua i prou. Mai he tingut cap problema ni donant sang, ni donant plasma. Això la veritat és que depèn de cada persona, hi ha gent que necessiten més temps o es maregen una mica.

Vaig començar a donar sang als 18 anys, ho vaig veure com una obligació de retorn a la societat

Vaig començar a donar sang als 18 anys . El meu pare era donant de sang i jo llavors estudiava medicina, i ho vaig veure com una obligació envers la societat. Una persona sana havia de donar sang, i el meu pare sempre ho havia fet, és una cosa que jo havia vist a casa. I sempre m’ho he plantejat com un acte de retorn a la societat. Penso que viure la donació a casa ajuda. Però també és veritat que en aquella època tampoc hi havia tanta comunicació ni conscienciació sobre la necessitat de donar sang i el fet d’haver-ho viscut a casa, junt amb altres valors, em va ajudar prendre la decisió. El cert és que els meus fills també han fet igual, quan han tingut 18 anys, s’han fet donants, i això que no són metges!

Per què plasma? Vaig fer el canvi a donar plasma el 1997 quan ja era metge de la Vall d’Hebron. Anteriorment, quan treballava a d’altres llocs, donava sang.  Quan vaig començar a treballar a aquest hospital em vaig preocupar de fer dues coses: apuntar-me al registre de donants de moll d’os, i apuntar-me a la donació de sang.

Jo recomano sempre que puc la donació de sang, però les millors prescriptores són les infermeres, perquè són les que estan més en contacte amb els malalts i les famílies, i els traslladen la necessitat de sang. Però els professionals, en general, ho hauríem de fer més. Els metges i tots els treballadors de l’hospital hauríem de fer l’esforç de donar molt més sovint. A un hospital on hi ha 9000 professionals treballant, pràcticament no hi hauria d’haver gent de fora que donés!

Els meus fills han fet igual, als 18 anys han començat a donar sang, i això que no són metges!

Crec que la gent desconeix que la necessitat de plasma i plaquetes és molt important sempre, molt més que la sang perquè la sang es dona més fàcilment i el plasma i les plaquetes, requereixen més estona. És una necessitat que potser no és tan coneguda, si vinguéssin encara que fos un cop cada dos mesos, ja tindríem moltes més reserves.