Cristina Moreno, malalta cardiovascular

Quan era petita em van diagnosticar una malaltia cardiovascular, en concret la meva vàlvula aòrtica no tancava bé i això provocava un sobre esforç pel cor que cada cop anava a més. De sempre vaig saber que acabaria passant per quiròfan per tal que em substituïssin la vàlvula, però havia d’esperar el moment idoni, és a dir, no m’operarien fins que el cor no estigués en un veritable perill. Durant aquests anys he tingut una vida pràcticament normal, exceptuant que no podia fer esforç físic i perquè havia de seguir controls mèdics periòdics.

De sempre vaig saber que acabaria passant pel quiròfan

A inicis d’aquest any em van confirmar que havia arribat el moment tan temut i el 13 de febrer vaig passar per una operació a cor obert a l’Hospital Clínic de Barcelona. En el meu cas, podia escollir el tipus de vàlvula que anava millor amb el meu estil de vida i interessos de futur, així que vaig optar per una vàlvula biològica, que té una durada mitjana de 10 anys i em permetrà tenir una vida normal, sense medicació, i amb la possibilitat de ser mare sense riscos.

L’operació va anar prou bé però els metges van tenir problemes al quiròfan per tal de tancar la ferida, ja que sortia molta sang, i aquesta situació va durar una mica més del normal. Quan ja era a l’UCI, la mateixa nit de l’operació, la infermera va haver de trucar al Banc de Sang ja que per la pèrdua de sang els resultats de les proves no eren bons. Van venir molt de pressa a l’UCI i el procés va ser molt senzill.

L’operació va anar prou bé, però els metges van tenir problemes per tancar la ferida

Dos dies després, quan ja era a l’habitació, van veure que encara estava massa feble i vaig rebre dues bosses més de sang. A partir d’aquest moment vaig començar a recuperar l’energia i a sentir-me molt millor. Una setmana després del meu ingrés a l’hospital ja vaig tornar a casa i he estat més de tres mesos de baixa, ja que la recuperació és molt lenta.

A partir de la meva experiència, tot i que no podré donar sang mai, estic molt més conscienciada

Mai no havia reparat en el tema de la donació de sang perquè en ser malalta cardiovascular, no podia donar. A partir de la meva experiència, tot i que no podré donar sang mai, estic molt més conscienciada amb aquest tema i animo a les persones del meu voltant per tal que ho facin. És un gest molt senzill que salva vides i estic molt agraïda a les persones que ho fan ja que, gràcies a ells i elles, jo vaig salvar la meva vida i la meva recuperació va ser molt millor.