Judit Benet

Del meu cas ja fa 14 anys però el fet és que estic viva gràcies als donants de sang. Durant la cesària de la meva tercera filla, que era programada, vaig tenir una hemorràgia tan intensa que vaig necessitar vint litres de sang. Havia pujat a l’habitació ja després de veure la nena, i em vaig començar a marejar. Vaig veure com les infermeres posaven cares rares i començaven a córrer. Va venir una metge que no coneixia i em va dir que vindria el meu metge. Em van posar en una camilla i ja no recordo res. Vaig estar tres dies a la UCI. Em van estar posant sang durant dos dies i jo l’anava perdent. Em van posar 20 litres de sang. Es pot dir que sóc viva gràcies a la sang que vaig rebre.

Després va ser com una sensació de cop, de que jo tornava a la vida la vida, i de que a la vegada, havia donat una nova vida. Va ser una sensació com molt gran, de cop dir ‘que bé que estic aquí, que fantàstic!’.

Després, els metges em deien de broma que tenia sang de mitja Barcelona i que ja no sabien de quin grup sanguini era, de tantes transfusions! Vaig esgotar les reserves de més d’un banc. I el cert és que fins llavors, jo no era conscient que existissin els bancs de sang ni mai m’hagués pensat que en un moment inesperat, jo estaria en aquesta situació.

Amics i familiars es van abocar llavors a donar sang com a agraïment per a mi, i tot i que jo no puc donar-ne, des de llavors, tota la família estem sensibilitzats i en donen sempre que poden. Es pot dir que en el meu cas, formo part d’altres persones!