Tinc 26 anys, sóc entrenadora vocal i cantant. Estudio piano des dels 6 anys i cant des dels 13. I des dels 2 anys, que rebo transfusions sanguínies per la malaltia que pateixo, l’anèmia falciforme. És hereditària, el meu pare n’era portador i en tenia un 25% de possibilitats d’heretar-la. I és una malaltia minoritària que, a vegades, ni alguns metges coneixien.
En la infància i adolescència, m’he passat molts dies ingressada
És una malaltia d’origen africà, una mutació genètica de la sang de fa milers d’anys com a resultat de l’adaptació al medi contra la malària. L’anèmia ha fet que durant la infància i l’adolescència m’hagi passat molts dies ingressada a l’hospital. De fet, fins als 10 anys estava ingressada sovint, i un parell de vegades l’any, quan arribava al límit, m’havien de fer transfusió de sang. Així que en porto unes quantes!
Tot i que avui dia es pot dir que puc fer vida bastant normal, m’han hagut d’operar de moltes coses. Prenc una medicació que supleix l’hemoglobina que em falta i que pal·lia molt els efectes de l’anèmia, però en l’etapa de creixement, el canvi constant feia que s’anés d’anar ajustant.
Ara necessito tranfusions menys sovint, l’última va ser aquest estiu, que vaig arribar molt al límit, però sinó, vaig fent.
Col·laborar en actes com la Marató és una manera d’agrair tot el que he rebut
I sempre m’agrada dir, encara que sembli sensacionalista, que sí sóc aquí és gràcies als donants. Per això estic encantada de poder cantar a actes com la Marató de Donants de Sang de Catalunya, en el ‘concert silenciós’ que es va fer a la Casa de les Punxes. És una manera d’agrair tot el que he rebut als donants. Ells han estat la ‘meva solució‘ durant molt de temps, perquè els meus glòbuls vermells no es regeneren i és l’única manera de tenir-ne, d’altres persones que en donen.
“Mi destino era perder la vista”
Zulma Benita Caballero, trasplantada de las dos córneas“Feia més de deu anys que esperava la trucada per poder donar”
Laura Carrillo, ha donat medul·la òssia tres vegades“Vam crear Petitsgransherois per la necessitat de compartir les experiències viscudes amb els fills prematurs”
Sandra Pérez, mare de dos fills prematurs