Judith Grau, mare d'un nadó prematur

La nostra història comença un 16 de març quan tenim la bona notícia que seríem pares. Va ser un embaràs ple d’obstacles (diabetis gestacional, mioma de 2 quilos, insulina cada 3 hores…) però el pal més dur va ser quan al cap de 23 setmanes, en anar a l’Hospital de Sant Pau pel control de la diabetis, van veure que estava dilatada de 3 cm. Tenia una amenaça de part sense saber-ne el motiu.

Era el mes d’agost, em van ingressar i em van fer un cerclatge a l’úter per evitar el part. Tenia un embaràs de molt risc. Però per desgràcia, al cap de dues setmanes es va desfer i de nou vaig tornar a tenir una amenaça de part. Mai oblidaré la xerrada amb la doctora Gemma Ginovart calmant-nos i preparant-nos per tot el que podia passar si el nen naixia aleshores. Molt dur. Vaig aguantar fins a les 27 setmanes i l’Adan va néixer un 11 de setembre.

Em van fer un cerclatge a l’úter per evitar el part prematur

En aquest moment va començar la nostra aventura; pesava 1.090kg. Per sort, era gran pels pocs mesos que tenia, que és una de les conseqüències de la diabetis. I de la nostra estada a l’hospital, només podem fer que donar les gràcies a tot l’equip de nounats, des de la dona de la neteja, que ens deia «vinga força» , les infermeres, pediatres, cirurgianes, …, tots ens van donar unes forces impressionants.

Durant el primer mes vaig aconseguir treure’m el calostre i fins i tot, llet, que va servir per alimentar l’Adan. Però tot es va torçar el 22 d’octubre; l’Adan plorava molt, va ser molt ràpid, li van diagnosticar enterocolitis necrosant, una malaltia intestinal greu en els prematurs que afecta l’intestí gros. A partir

d’aquí, vam començar una lluita intensa, però el que va lluitar més va ser el nostre fill.

El van haver d’operar i van ser les pitjors 4 hores de la nostra vida

Vam esperar 10 dies que els antibiòtics fessin efecte, però al final el van haver d’operar, pesava 1,3 kg, i van ser les  pitjors 4 hores de la nostra vida, sabíem que era una operació arriscada i ens van dir fins i tot que quedaria amb dues bosses fora. I a mi, se’m va tallar completament la poca llet que tenia… Tot era un caos. I gràcies al meravellós gest de les mares donants, el nostre fill va sobreviure. La llet materna del Banc de Llet va ser la primera llet que va tolerar. Jo agraeixo i dono infinitud de gràcies a les mares donants per ajudar a famílies com la nostra. És un gest enorme. Gràcies a elles, l’Adan es va alimentar durant setmanes fins que ja va ser prou gran per prendre llet de fórmula.

Finalment, gràcies a tot l’equip de nounats de Sant Pau, el nostre fill se’n va sortir sense bosses, li van tallar colon i apèndix. L’únic inconvenient era que jo no tenia llet!!

En total vam estar ingressats 3 mesos i mig, vam sortir el 19 de desembre de 2018. Un dia que recordaré sempre, l’Adan pesava 3,3 kg i tolerava ja la llet que se’ls dona després de la materna. Va ser un dia molt feliç, però alhora amb molta pena de marxar perquè havíem creat una família a nounats i allà ens cuidaven i ens hi sentíem protegits.

L’Àngel de la guàrda del meu fill és una infermera que es diu Estrella

A casa, va ser una altra etapa. Jo sempre dic que l’àngel de la guarda del meu fill és una infermera que va passar a ser com de la família, l’Estrella. Gràcies a ella i a tot l’equip mèdic que l’Adan està molt bé ara, que ja té 8 mesos. Mai podrem agrair a tot l’equip el que han fet per nosaltres. I sempre penso que les mares donants de llet materna són molt importants per evitar que mares com jo no ens enfonsem quan per algun motiu no podem donar llet als nostres nadons. Moltíssimes gràcies!!