Adrià Tallada, autor de clauers per als donants

Vaig tenir un accident de moto als 17 anys, em vaig trencar el fèmur i vaig haver de passar per una operació que es va complicar molt. M’havien de col·locar el fèmur a lloc però tenia els quadríceps molt contrets i els va costar molt. Va durar més de 15 hores, amb molta anestèsia.

Va ser després de l’operació que, estant ja a planta, de cop i volta, em vaig trobar molt malalment. Vaig notar un dolor molt fort d’estómac. Estava amb el meu pare i recordo que li deia que ‘m’estava morint’. Vaig fer un sangrat massiu d’estómac i em moria realment. Vaig perdre el coneixement, i em van haver de reanimar perquè me n’havia anat. Recordo encara ara, despertar-me d’una manera molt forta i de cop.

Després de l’operació, vaig fer un sagnat massiu

Em van posar 8 o 9 bosses de sang seguides. Això em va salvar. Recordo que vaig estar una setmana destrossat. I de fet, en aquell moment, no li vaig donar més voltes al fet que m’haguessin posat sang. Encara recordo que estava a l’Hospital de Sant Pau antic, a la unitat de pediatria perquè encara no era major d’edat. Vaig estar-hi tant de temps i tinc tant bon record de l’atenció per part de tots els professionals de l’hospital i els voluntaris de la Fundació Enriqueta Villavecchia que anys mes tard faig organitzar una entrega de joguines per als nens ingressats a traves d’ells.

Va ser un dia, ja amb 18 anys, que passant per la plaça Catalunya vaig veure un Bus del Banc de Sang i vaig fer broma: ‘hi entro i dono una mica de la sang que vaig rebre‘. I a partir d’aquí, ja no vaig parar. Des de llavors, dec haver donat 50 vegades, entre plasma, sang i plaquetes.

Des dels 18, dec haver donat més de 50 vegades, entre sang, plaquetes i plasma

Poc a poc, la donació de sang es va convertir en una causa central en mi. Sempre que anava a Barcelona, m’ho feia venir bé per anar a l’hospital de Sant Pau i donar. Ja coneixia a tothom. I quan vaig veure una campanya que parlava de donants i receptors, vaig ser plenament conscient que estava viu gràcies a la sang que havia donat algú sensen tenir-ne ni idea. I vaig pensar que la donació és fins i tot agradable, perquè no costa i perquè marxes sabent que serà últil per a algú, i això no es pot explicar amb paraules.

Des de fa anys em rondava pel cap com agrair tant al banc de sang, a tots els professionals i voluntaris i especialment als donants pel seu paper tan important en la donació i recepció de sang. I junt amb el Banc de sang, vam idear uns clauers fets amb plàstic reciclat a través de l’associació sense ànim de lucre de la que soc voluntari.

Aquests clauers els repartim en algunes campanyes entre totes les persones que participen de la donació. Per a mi, és una forma també d’agrair la sang rebuda i fer difusió de la donació

.

Des de fa anys, quan vinc a Barcelona, m’ho faig venir bé moltes vegades per anar a donar a Sant Pau. I sembla una casualitat, però vaig tenir l’accident davant de Sant Pau, em van recollir dos infermers de Creu Roja 2 de maig. Sant Pau està lligat a mi…..