Carlos González "Canut", va rebre més de 35 bosses de sang en una operació cranial

Des de petit que la meva filosofia de vida és aquesta: mirar pels altres sempre que puc. I així ho intento transmetre ara a les meves filles. Per això vaig ser voluntari de la Creu Roja com a socorrista i després, vaig descobrir l’emergència, ja no vaig dubtar que aquest era el meu camp i m’hi vaig quedar: Fa 20 anys que sóc Mossos d’Esquadra,

Jo era donant de sang des de feia temps i el que no sabia és que anys després, em trobaria a l’altre costat de la donació i de cop; per una qüestió molt greu de salut que es convertiria en una gran experiència de vida.

En una setmana de molta feina, el 2019, abans del Covid, vaig notar que cada dia sortia amb molt mal de cap, i em vaig prendre iboprufèn. Però el que em va alarmar és que en repòs, notava la pulsació i els batecs al cap. Vaig anar a urgències de la Tecknon on casualment hi havia el doctor Juan Macho, que forma part de l’equip de neurocirurgia i em va descobrir que tenia una lesió al cap: una malformació arteriovenosa al cervell (MAV), que s’havia d’operar.

Tenia una malformació anterovenosa al cervell que s’havia d’operar

Em va derivar al Clínic per agilitzar-me el tractament i vaig posar-me en mans de l’equip del dr. Torné. Primer m’havien de fer una embolització per evitar que quan em fessin la intervenció, hi hagués una hemorràgia. Però el cas és que no fa funcionar, perquè el dia que em van intervenir, el 15 de juliol del 2019 la cosa es va complicar i vaig haver d’estar més de 18 hores al quiròfan. Em sortia la sang a dojo, els taps de l’embolització van sortir disparats. Em van haver de transfondre més de 35 bosses de sang. Em van induir el coma tres setmanes i quan em vaig despertar, tenia molt poca massa muscular.

Des l’operació vaig descrobrir que era una persona forta, cosa que no sabia i no em creia.I que tenia una capacitat de cicratització brutal, que va sorprendre tothom.  Els metges em van dir que sort que he fet esport i he tingut una vida sana durant tota la vida perquè sinó, el cor no m’hagués aguantat tanta activitat durant tantes hores d’intervenció.

Puc donar gràcies perquè tinc poques seqüeles i faig vida normal. Només tinc afectada la psicomotricitat fina.«Estaves a les cendres», em va dir un metge. I el cas és que la recuperació va ser llarga, vaig fer una infecció, al cap d’un mes d’estar operat, i això s’hi ha de sumar que em van haver d’intervenir diverses vegades més, m’havien fet una craniotomia complexe, i em van posar una pròtesi impresa amb 3D perquè se m’havia infectat l’os implantat, i va requerir tornar a obrir i fer cirurgia plàstica posterior. Dic que sóc mig biònic!

Al coma, vaig viure la declaració d’amor involuntària més bonica de la meva vida

Quan em pregunten si recordo el coma, dic que si!! Ho recordo com un somni. Estava a la UCI i em va agafar un atac de singlot tan gran i tan bèstia que es veu que fins i tot em van posar medicació perquè em parés, i no podien, botava al llit sense parar. I no em va passar fins que la meva donar va entrar i em va agafar la mà, i em va passar. Va ser la declaració d’amor involuntària més bonica que he viscut. El meu cos es va calmar en el moment del contacte amb la mà. Ja estava tranquil.

El fet és que passar per una experiència així, et fa ser conscient que quan dones sang, o el que sigui, també pot servir per a tu. Jo ara, tinc la concepció que tinc una hipoteca amb el banc i una altra amb tots els donants. I com que sóc irreverent de mena, i intento veure i transmetre la part positiva de tot plegat, n’he fet el motiu central de les meves accions diàries. I  ara encara més, sempre dic que facis el que facis al teu dia a dia, #fesquecompti, que cada dia compti, és la meva manera de fer i de ser. Que totes les teves accions i el que fas cada dia, que compti! És el meu lema!!

Que cada cosa que fas, i cada dia que hi hagi, #fesquecompti