Carolina Aguilar, mare donant de cordó seleccionat per a un trasplantament

Fa més de 20 anys que sóc infermera al Banc de Sang i, precisament, mai m’hauria esperat que pogués ser útil d’aquesta manera. Al treballar al Banc de Sang sempre he estat molt conscient de la necessitat de les donacions i, en aquest cas, coneixent de prop els malalts d’hematologia, tenia molta consciència de la donació de cordó des de fa anys, des que era molt poc coneguda.

Vaig voler fer donació de cordó amb el primer fill, que vaig tenir a l’Hospital de Martorell, el 2007. Però allà, encara no es feia i em va saber molt greu. Al cap de tres anys, sí que ho vaig poder fer amb el meu segon fill, el juny del 2010. En una de les visites de seguiment de l’embaràs, el metge em va informar sobre la possibilitat de donació de cordó i vaig firmar el consentiment informat sense ni pensar-m’ho. I endavant!

Donar el cordó no suposa cap esforç extra per a la mare o el nen. Tu estàs al part, ni t’adones de com ho fan. Quan el teu nadó ja ha nascut, la sang del cordó que es rebutjaria, i que és on es troben aquestes cèl·lules ‘màgiques’, es recull en una bossa especial que posteriorment serà congelada a temperatures molt baixes per poder conservar-se fins que algú que pateixi una malaltia hemotològica, com una leucèmia, que sigui compatible amb el teu nadó, la necessiti. La possibilitat que dos germans siguin compatibles és molt baixa, així que imagina’t la sort de poder trobar una persona al món que sigui compatible amb tu!.

Per poder trobar aquestes compatibilitats entre el pacient i el donant de cordó exiteix un registre mundial que engloba molts països que ésel REDMO..

El part va anar bé i, a més, fruit de les casualitats, una companya just estava treballant al Banc de sang però en l’àmbit del cordó i savia que jo anava de part i que el meu fill es diria Pol. I just aquella nit va ser la que va recepcionar el cordó amb el nom de Pol. Vaig quedar sorpresa quan l’endemà al matí em va trucar felicitant-me i dient-me que el cordó era viable, que tenia prou cel·lularitat i que serviria pel registre de sang de cordó.

Va passar el temps i ja ni ho recordava …

El cas és que va passar el temps i jo ja m’havia oblidat de la donació. I al cap de quatre anys, mentre estava treballant a la feina a l’Hospital de Bellvitge, vaig rebre una trucada al meu mòbil:-‘et truquem del Banc de sang….’. Vaig pensar immediatament que era per un tema burocràtic o administratiu relacionat amb la meva feina. Però no; em van dir que el meu cordó havia estat seleccionat per a un trasplantament d’un pacient. Em vaig quedar en silenci i en estat de sorpresa considerable: jo ja ni me’n recordava de la donació de cordó.

A partir d’aquí, ens van fer una enquesta per saber si durant aquest temps havíem patit algun tipus de malaltia, per assegurar-se que no hi havia res que pogués afectar el receptor. No vam haver d’anar enlloc per fer-nos cap analítica ni res, així de senzill.

Vaig dir als meus fills que la família creixeria amb un nou membre

El dia que em van trucar, quan vaig arribar a casa, em vaig esperar a l’hora de sopar per explicar-ho. Quan tota la família era a taula, els vaig dir que tenia una notícia; que la família creixeria amb un nou membre. El meu marit no entenia res; es va quedar blanc, es pensava que desvariejava: un tercer fill no entrava en els nostres plans…

Llavors els ho vaig explicar utilitzant paraules entenedores perquè els nens tenien 4 i 7 anys. Els vaig dir que el cordó que havíem donat del Pol al néixer, les seves cèl.ules, servirien per curar una persona que estava malalta. I aquesta persona era com un clon del Pol, perquè tindria les seves cèl·lules a la sang.  Així que teníem un altre membre de la família, un altre germanet, a algun lloc del món.

No sabem a qui ha anat dirigit el cordó del meu fill, perquè la donació és anònima i no es pot saber. I és cert que de vegades hi penso;  m’agradaria saber si el trasplantament ha anat bé, però el que sí que sé segur, és que aquest pacient ha tingut l’esperança i l’oportunitat de trobar una persona compatible que l’ha pogut ajudar.

Com que soc una persona molt positiva, vull pensar que aquesta persona ha pogut recobrar la seva salut i ha seguit gaudint de la vida amb els seus éssers estimats.