Estrella Corominas, mare de bessons prematurs receptors de sang

Avui fa sis mesos vaig tenir un despreniment de placenta i em van fer una cesària d’urgència a Sant Joan de Deú.  Estava embarassada de bessons monocorials. (amb la mateixa placenta). L’embaràs havia anat fantàstic, però aquell dia vaig tenir pèrdues.  Quan en Jofre va néixer, el seu cordó umbilical no tenia sang, estava blanc, gairebé tampoc tenia sang dins el seu cos. Va estar 17 minuts en parada.

Li van haver de fer no sé quantes transfusions i el van reanimar. En Garau, encara tenia una mica de sang i el seu diagnòstic no era tan greu. Els tres primers dies van estar en una incubadora de fred, amb coma induït, per aconseguir tenir les funcions vitals disminuïdes i que es poguessin recuperar. En les següents setmanes, jo no sabia que passaria per tants moments d’angoixa, era com pujar una muntanya, uns dies fèiem passos endavant i d’altres, enrere.

Ens van arribar a dir que no sobreviurien

Ens van arribar a dir que no sobreviurien o que es quedarien vegetals perquè no se’ls veia cap activitat cerebral. En Garau va rebre també moltes transfusions.

I ara, amb 6 mesos, si els mires, diries que  mai han passat per tot això. És com si fos un miracle. Potser sí que tenen alguna seqüela, però per ara, per a nosaltres, és un miracle tenir-los.

Estrella Corominas, receptora de sang

Abans de poder anar a casa, vam passar per molts entrebancs. 40 dies a l’UCI: el Jofre va tardar deu dies a que li funcionessin els ronyons, després li va fallar el fetge i a més, el van haver d’operar i treure-li un tros d’intestí, com els passa a alguns prematurs, per la immaduresa intestinal. Per això porta una iliostomia.

Als 40 dies  de néixer li van haver de tornar a posar moltíssimes més bosses de sang i plasma. En el cas del Garau ens deien que potser no podria caminar per una cama, que ja mou del tot. No em canso de donar les gràcies a tothom, als donants de sang, als metges, a les infermeres, a les donants de llet!! Perquè ha estat un miracle compartit.

Per sort, els van poder donar llet de les mares donants

Gràcies a les donants de llet, van poder anar creixent. En principi jo tenia llet, i em vaig posar el Guerau al pit, però a la que et donen el diagnòstic fatídic, tot s’estronca. Per sort, el Jofre va poder prendre Banc de Llet durant molt de temps. Per tant, un altre motiu d’agraïment amb les mares donants, que també han estat els nostres àngels.

I ara, si els mires, mai ho diries. És com un miracle

Des dels 18 anys jo sempre he estat donant de sang, i ara puc dir que estic clarament en dèficit. Aquests nens han gastat tot el que havia donat fins ara, de manera que estic en saldo negatiu.  Ahir, quan feia 6 mesos del naixement i  vaig fer la meva primera donació després de l’embaràs, aprofitant que ja podia i que un equip del Band de Sang venia a  Cornellà.

El dia que facin 18 anys anirem tots tres a donar sang. Els ho vaig dir un dia. El resum és aquest, ho celebrarem així perquè estan vius gràcies a les donacions.