històries que valen una vida
Històries de cordó
Històries de còrnia
Històries de llet materna
Històries de medul·la
Històries de sang
Històries de teixits i òrgans
Feia molts anys que tenia al cap donar sang i va arribar el confinament, i encara no ho havia fet. Durant els mesos de confinament, vam començar a fer activitats per dinamitzar el veïnat. Jo i la meva parella proposàvem activitats des del balcó i posàvem música cada dia al vespre. Ens comunicàvem entre els veïns a través d’un petit grup d’Instagram. Així tothom penjava fotos i vídeos. Vam crear una comunitat molt xula. Va ser molt bonic.
Durant el confinament, vam crear un grup entre veïns i vaig conèixer el Pere
Vaig conèixer el Pere Puig, un veí d’un dels blogs de davant de casa nostra. Em va explicar la seva experiència com a donant de sang, i després, com a receptor perquè li van fer un trasplantament de fetge i va patir una hemorràgia molt forta.
Em va explicar com donar sang i vaig anar-hi un dissabte al matí. Vaig fer-me una selfie explicant l’experiència. I tothom em deia que molt bé, però la barba es va convertir en el centre dels comentaris. La duia molt llarga perquè me la volia deixar créixer i feia un any que no me la tocava. Així que em deien: «Fredi, a veure si t’afaites la barba!!».
Feia més de deu anys que no m’havia afaitat la barba!
I aleshores vaig pensar que d’això en faria un repte, així la gent es fixaria en la donació. Ho faria servir per fer-ne difusió. Vaig llançar el repte a les xarxes: Si en un mes aconseguia 20 donants de sang, em rasurava la barba. Si n’aconseguia 30, me l’afaitava. I feia més de deu anys que no ho feia!!! Ja ni recordava quan havia anat sense barba.
Primer es van apuntar 8 persones, perquè era durant el confinament i es feia difícil que la gent s’atrevís. Em deien que hi volien anar però que els feia por. Vaig posar un marge de 30 dies i en vaig aconseguir 22. I em vaig quedar amb les ganes d’arribar als 30.
Vam fer un vídeo de crida per aconseguir arribar als 30 donants
Així que amb en Pere Puig vaig fer un vídeo per fer crida. Va ser molt divertit i emotiu. M’emociona encara quan ho recordo. Allò es va viralitzar perquè hi va haver gent que ens va compartir i va tenir més de 2000 visualitzacions!
https://www.instagram.com/tv/CCjjSrMKI4R7e8zwzLEn-haPdHsxeEpJIBWC8Q0/
Al final, a l’agost, vam arribar als 34 donants. Dos mesos després! Ho vam aconseguir!. I el més bonic és que hi ha gent que encara ara, m’escriu i em diu; «estic anant a donar sang pel teu repte de la barba!». I jo dic que jo, només poso la barba, que ells posen la sang i és el més important.
De l’únic que em pendeixo és de no haver-ho fet abans. De fet, m’ho he passat tan bé que ja estic pensant en un proper repte.
Més informació:
“El meu somni era arribar als 50 kg per poder donar”
Lourdes Vicente, receptora de sang per un accident de cotxe“Són 44 anys vivint gràcies als donants perquè necessitem sang cada mes”
Marta i Immaculada Salguero, bessones amb talassèmia“Donar llet és un acte d'ajuda humanitària”
Clàudia Cortés, donant de llet materna
