Georgina Serrano, receptora de teixit de donant

He viscut cinc operacions al genoll des dels quinze anys, però com que “era petita”,  la primera no la recordo gaire. Ara ja tinc 18 anys i després del calvari de tantes vegades d’haver d’estar amb la cama sense poder-la posar a terra, ara sóc la més feliç del món. Sóc de les 6 úniques persones a Catalunya a qui han trasplantat cartílag fresc d’un donant, i  la veritat és que ha estat com un miracle, al tercer dia de l’operació ja podia doblegar el genoll de manera normal i sense cap dolor. No ho recordava feia anys!

El cartílag fresc és l’única alternativa que no sigui una pròtesi, pels joves que patim osteocondritis

Tot va començar perquè tenia dolor al flexionar el genoll, un dolor constant, que em molestava sempre. Finalment, en fer-me una radiografia van veure que hi tenia alguna cosa diferent, però encara van tardar a encertar el diagnòstic. Després de patir la notícia d’un diagnòstic greu no encertat, vam saber que es tractava d’una malaltia poc comuna que es diu osteocondritis dissecant. El doctor Pablo Gelber, que és qui m’ha operat, diu que és una espècie d’infart del genoll típic dels nens: l’os de sota el cartíleg no rep sang, com si fos mort.

Segons em van explicar, en la primera intervenció em van extreure os propi per col·locar al genoll amb uns claus. Vaig estar tres mesos sense poder ni caminar ni flexionar la cama, llavors em van treure els claus i van haver de tornar-me a operar una segona vegada perquè van veure que no s’havia soldat. I malauradament, aquesta segona vegada tampoc va funcionar.

Fins i tot les ‘fisios’ es van quedar al·lucinades

Hi va haver un temps mort en el que intentava caminar, més o menys. I després, com a segona opció el doctor Gelber em va operar amb un teixit congelat d’un banc d’ossos, que no era meu, era d’un donant.  M’ho van fer amb dues operacions més. Va ser una cirurgia més agressiva, en el sentit que no va ser per atroscòpia, va ser obrint i una altra vegada el mateix, tres mesos sense flexionar la cama recta i sense caminar. I van tornar a obrir i semblava que estava millor. Però llavors vaig començar a tornar a notar dolor al genoll, com si se’m carregués, no podia ballar bé, no podia fer exercici bé, i finalment em van fer un TAC i resulta que m’havia tornat a aparèixer l’osteocondritis, i a part, m’havia afectat més el cartílag.

I llavors va venir el final, per sort. Es veu que jo era de les candidates per al trasplantament de cartílag fresc; que és l’única alternativa per als que som joves, perquè sinó la solució seria portar una pròtesi de genoll però, per l’edat, no és gent recomanable, diu el doctor Gelber.

En cinc anys, m’han operat 5 vegades i ara ja puc tornar a ballar sense dolor

Em van operar el 5 de desembre. I la diferència va ser abismal, l’endemà de l’operació ja podia doblegar al màxim, gairebé no em feia mal i al tercer dia ja estava fent exercici amb un artromotor. Vaig estar només dis dies ingressada i quan vaig marxar a casa recordo que em van prohibir recolzar el peu, però podia doblegar el genoll com una persona normal. Fins i tot les ‘fisios’ van quedar al.lucinades. Ara ja faig vida normal, amb els exercicis que m’han pautat i caminant, la cama s’hi va acostumant. I puc continuar la pràctica del kpop, un ball entre el pop i el hip/hop que m’encanta! A vegades però, pensant en el donant, que en aquests casos ha de ser una persona jove, fa caldreds saber que va haver de morir perquè jo tingués teixit, però gràcies a ell estic així.