Layla Pajuelo, donant de llet materna

Un dia com qualsevol altre. Em vaig aixecar molt contenta com durant tot l’embaràs: cap nàusea, cap molèstia, cap problema, res de res, un embaràs genial! A mig matí tot va començar… Trenco la bossa i corrents cap a urgències. Allà veuen que la placenta està tenint problemes i decideixen fer una cesària d’urgència. Com pot ser???? Amb tot lo bé que havia estat tot l’embaràs??? Que el meu nen naixeria amb 30 setmanes???

La veritat és que mai estàs preparada per aquesta notícia. Doncs sí! Així va ser! Aquella mateixa nit ja teníem al nostre nen a la incubadora.

La veritat és que mai estàs preparada per aquesta notícia

Ell va néixer el 30 de novembre del 2017. L’endemà vaig poder baixar a veure’l. Petit, indefens, molt ben cuidat per totes les infermeres i metges de l’Hospital Sant Joan de Déu…. però que més podia fer jo???? Agafar-lo amb cangur??? Alguna cosa més???? Si treure’m molta llet per donar-li!

Els 4 primers dies va estar alimentat amb llet del banc, mentre jo era capaç d’aconseguir tenir la meva pròpia llet. Quins 4 dies més durs: dolor, angoixa, tindré suficient llet, massatges al pit, calor i fred, fulles de col…. Quin patiment!!!! La meva única obsessió era poder donar llet al meu petit! Durant aquells 4 dies vaig decidir que si el meu cos ho permetia, seria donant de llet segur!!!! Alguna mare desinteressadament estava ajudant al meu fill sense conèixer-lo, i jo volia fer el mateix per altres famílies i criatures.

Doncs així va ser. Durant els 41 dies que vam estar ingressats em recollien la llet i una quantitat era pel meu fill que se la prenia per la sonda nasogàstrica i la resta era per donar. Moments durs, ja que cada 3 hores agafar el tirallet i treure’m sense possibilitat que el meu petit s’enganxés al pit era una mica frustrant.

Mai podré agrair suficientment a la mare que va donar llet al meu petit

Així fins que ell mateix va tenir força per menjar directament. A partir d’aquell moment, vaig seguir amb el tirallet, ja que ell menjava suficient i la que em treia, la donava. Actualment a casa segueixo alimentant al petit amb el pit i tota la que em trec me la recullen pel banc de llet. I no puc acabar d’una altra manera que agraint a tots els que fan possible que això funcioni i sobretot a la mare que va donar la seva llet al meu petit. Mai ho podré agrair suficient!!!