Marcel·la Clusellas, donant de llet per segona vegada

Vaig tenir la meva primera filla, la Júlia, per cesària fruit d’un part molt llarg. El seu naixement no va ser el part natural que m’esperava i volia. L’arribada al món de la Júlia va ser complicada perquè la llet em va tardar molt a pujar, vaig fer una mastitis i a més, la Júlia, va néixer amb el frenet sublingual que li impedia agafar-se bé al pit. Un conjunt d’inconvenients que van fer que jo pensés a abandonar la lactància, perquè m’era inassequible els primers dies.

Però vaig tenir la sort de comptar amb el suport i l’ajut enorme de la Marta i la resta d’equip de llevadores del CAP Rambla de Mútua Terrassa, que em va demanar que esperés 15 dies. «Tu aguanta, Marcel.la, que la posició la tens bona, quan la Júlia recuperi pes, li tallaran el frenet i ja veuràs’, em va dir. I sort que ho vaig fer. Després de la intervenció, la lactància va anar rodada.

Sort que les llevadores del CAP em van insistir que no abandonés la lactància

Com que m’havia d’incorporar a la feina als 6 mesos, vaig intentar donar-li biberó per començar a adaptar-la, però la Júlia, no en volia. I vaig optar per treure’m llet. Però de seguida vaig veure que en tenia molta. Vaig tenir ràpidament el congelador ple, i va ser llavors, també al CAP, em van explicar que hi havia la possibilitat de fer donació de llet. La veritat és que me’n treia molta cada dia, fins i tot sense extractor. En tenia molta.

Vaig decidir fer-me donant de llet. Als 6 mesos em vaig incorporar a la feina, i tota la llet que em treia, la donava. Arribava als 150 ml de llet per pit cada dia. Al Banc de Llet tenen comptabilitzat que vaig arribar a donar 10 litres de llet durant tot el període de donació amb la Júlia.

A l’hora de dinar érem tres que anàvem a la infermeria a treure’ns llet mentre dinàvem

Vaig tenir sort també pel que fa a la feina. Al veure que m’havia de treure llet i dinar en una hora, vaig optar per comprar-me un tirallet Medella doble. Vaig demanar que em deixessin un lloc on treure’m llet. Així que a l’hora de dinar, me n’anava a la infermeria i mentre dinava o llegia, em feia l’extracció. Fins i tot vaig animar a dues noies a fer-ho i érem tres, que a la feina, ens trobàvem mentre ens trèiem llet. I dinàvem juntes. No era una sala de lactància com seria de desitjar, però ja va ser un inici.

Haig de dir que amb el segon fill, l’Oriol, també he començat a donar llet, però m’era més fàcil amb la Júlia. Perquè amb ella ho feia a la feina durant el dinar i, en canvi, amb ell, ho faig a casa. Ho acabo de començar perquè ell té tres mesos. I ho solc fer a primera hora del matí. Haig de comptar el temps de preparació i després d’extracció, que més o menys, s’allarga el mateix. I tenir en compte les mesures d’higiene.

M’era més fàcil donar a la feina que ara, amb l’Oriol, a casa

També uso doble extractor i tinc molta llet, com amb la Júlia. Tardo deu minuts i em puc extreure 150 ml de cada pit. La veritat és que aquesta vegada, el doctor en les revisions periòdiques de l’Oriol, va dir que havia de tenir molt bona llet perquè l’Oriol s’havia engreixat molt. I vaig pensar si per ell era bo, per als prematurs també, i vaig animar-me a repetir experiència. I fins que pugui!