Marina Benedicto

Tinc 20 anys i estic estudiant un cicle de farmàcia. Fa tres anys que va començar el meu malson, amb problemes de visió quan feia batxillerat. Des de llavors he patit tres operacions i dues d’elles amb trasplantament de còrnia. I és per això que estic super-agraïda a les dues famílies que han permès que obtingués les còrnies d’un dels seus familiars difunts.

El meu cas és una malaltia poc freqüent anomenada queratitis per Acanthamoeba, coneguda més col·loquialment com a «lents brutes». Va començar amb una fotosensibilitat extrema, em molestava tan la llum que es em vaig passar 4 mesos anant a urgències. No va ser fins que em van enviar a l’Hospital de Viladecans que vam diagnosticar-m’ho.

És una malaltia produïda per un paràsit que entra a la còrnia quan s’usen molt les lentilles (quan t’hi banyes o al mar) i fan petites fisures a la còrnia que permeten que el paràsit entre i la destrossi. Llavors vaig començar un tractament de 2 mesos durant els que m’havia de posar molts coliris a cada hora, dia  i nit. I vaig haver de deixar el batxillerat.

Fins que no vaig fer net del paràsit, no em van poder fer el primer transplantament, i també van aprofitar i em van operar el cristalí (de cataracta). L’operació va anar molt bé però als 4 mesos vaig fer rebuig. Vaig estar amb cortisona temps i, abans de procedir al segon trasplantament, em van operar de glaucoma, com a tractament secundari per poder tractar molt millor el rebuig, i poder posar-se cortisona sense perill.

El 7 de novembre passat em van fer el segon transplantament i ha sigut una passada. De mica en mica he anat recuperant més visió que la que tenia abans. I ja puc fer vida normal. A l’ull bo m’hi poso lentilles, però sempre d’un dia.