Carta d’una infermera del Banc de Sang i Teixits de l’Hospital Clínic, d’agraïment als donants.
«La porta és oberta Sempre entreu per la mateixa porta, la que és oberta. Al costat hi ha un cartell on posarà que vinguis a donar sang. Una fotografia de l’equip de donació et dona la benvinguda amb un somriure obert.
Entres. Estic asseguda davant l’ordinador, no em preguntis què hi feia.
Has tornat de vacances. Estem a principis de Setembre i recuperem el ritme. Em fa il·lusió veure’t.
No fa pas gaire que estic treballant al Banc de Sang de l’Hospital Clínic. No surto a la foto de l’entrada. La Sònia i l’Asun, després de molts anys de rebre-us amb un somriure, han canviat de lloc de treball. Us continuen rebent a la porta i us porten al cor amb tots el moments compartits amb vosaltres. “On és la noia de la foto?”, em pregunteu. Sònia, t’has fet famosa! Se n’alegren per tu quan saben que ara estàs de supervisora a l’equip mòbil, ajudant a apropar els equips de donació de sang a casa vostra. No em prenguis els donants!
Ja sabeu que la sala de donació és oberta de dilluns a divendres de 8:30 del matí a 8 del vespre. Dissabtes de 10 a 8. Podeu triar on voleu donar sang, on millor us vagi. Al vostre servei. Quan vulgueu venir.
L’Asun ha passat per aquí avui divendres. Les circumstàncies de la vida et porten a canviar de lloc, una part de tu es queda aquí, on has passat molts anys. Els canvis estan a l’ordre del dia. Hi ha coses que no les canviaries mai si poguessis. Treballo al matí i és per això que trobeu a faltar a la Sònia i a l’Asun. A la tarda hi ha un altre equip, ja en parlarem una altre estona. Ja ens anirem coneixent.
Travesses la sala de donació, sé que passes sovint per l’hospital. Ara t’ho miro. T’hem trucat i tens hora per la propera setmana, no ho recordes ben bé. Obro l’agenda de plasma i plaquetes. Tenies hora per donar plasma dijous. Aquests dies necessitem plaquetes, com ho tens si et canvio i enlloc de donar plasma fem plaquetes. Ja saps que és més estona, compta una hora i mitja. Com ho tens? Cap problema, el que necessitis, m’ho apunto a l’agenda.
En aquell moment posaria una emoticona d’aquelles d’un cor als ulls. Cada dia.
Arrel dels atemptats, una companya em va escriure per Whatsapp: «No oblidaré la generositat de la gent i dels professionals. No sé si has tingut l’oportunitat de ser-hi».
Per això m’agrada la feina que faig cada dia. Vull compartir-ho. Generosament.»
“Feia més de deu anys que esperava la trucada per poder donar”
Laura Carrillo, ha donat medul·la òssia tres vegades“L'Ona ara és una altra nena, alegre, activa i riallera!”
Agustí Arévalo, pare de l'Ona“Me armé de valor y fui a donar, pese a mi pánico por las agujas”
Valle Alcaide, donante de sangre