històries que valen una vida
Històries de cordó
Històries de còrnia
Històries de llet materna
Històries de medul·la
Històries de sang
Històries de teixits i òrgans
Sóc donant de sang des de fa tres anys i me n’he adonat que realment no tenim consciència de la importància de ser-ho. En vaig ser conscient pel meu pare, perquè va ingressar per un problema de salut.
El van operar de l’esquena i va agafar una infecció molt greu. El van operar una segona vegada i, quan estava a l’habitació, va començar a sagnar molt. El van haver d’intervenir una tercera vegada i posar-li moltes bosses de sang. Es moria. Gràcies a les persones que van donar tota aquesta sang, es pot dir que es va salvar. Des d’aquell dia, la meva concepció de la donació de sang va canviar radicalment. Passar per aquella experiència va ser el meu detonant.
Passar per aquella experiència va ser el meu detonant
L’última vegada que vaig donar sang va ser al sentir la crida que feien a l’hospital. Sembla mentida, però t’has de veure en una situació molt greu per prendre consciència. Jo sempre dic que fer-ho, no suposa res, és mitja horeta. I el que aconsegueixes no té preu.
“Me sentí como una estrella porque al salir a la calle, solo veía fogonazos”
Jaime Cebrie, receptor de colirio de plasma de cordón umbilical“Soy lo que soy, en parte, gracias a los donantes de sangre y de tejido”
Jonathan López, donante y receptor“Tenía que tener una buena vena, y la tengo en el brazo zurdo”
Eulàlia Rodríguez, donante de plasma
