Teresa Orquín, la súper-donant de Catalunya

Vaig començar a donar a la Universitat; esperava a fer els 18 anys per treure’m el carnet de conduir, tot i que portava cotxe des dels 16 i també per donar sang. Eren altres temps, el 1980. La majoria d’edat significava poder fer aquest tipus de coses. La meva mare no podia donar per una hepatitis i segurament que això m’hi va influir.

També vaig aprofitar per anar a votar, estàvem a la transició i tot això era important. … I aquella primera vegada ho vaig fer amb molts nervis i por perquè no sabia el què era. Però jo tinc l’avantgatge de tenir molt bones venes i, fa molts anys, quan hi va haver una campanya per donar plasma o plaquetes, m’hi vaig apuntar.

A partir de llavors,  vaig començar a donar un cop al mes. A vegades donàvem junts amb el meu marit, a unes sales que tenien dalt a l’Hospital Clínic, quedàvem allà perquè ell hi treballava i era de quan ho feien amb les antigues màquines, que et punxaven als dos braços i t’estiraven al llit. Hi passaves una bona estona. Recordo que fèiem la broma que donàvem en parella, a dos llits costat per costat, i ens preguntaven quina pel·lícula volíem.

Tinc la sort de tenir bones venes

Amb el confinament, jo tenia el pare molt gran, i com que no podia fer voluntariat ni donar classes, vaig agafar la rutina d’anar a donar cada 15 dies. Fins i tot amb alumnes i amigues meves ens citàvem allà, al punt de donació del Banc de Sang del Clínic. La meva sorpresa va ser quan l’any passat, la doctora em va dir que m’havia passat de les donacions màximes anuals, 24 i havia arribat a les 25, així que vaig haver de parar.

Des del coronavirus, que vaig agafar la rutina d’anar-hi cada 15 dies

Jo sempre explico que la punxada és menys que una analítica, quan tens l’agulla posada, no fa cap mal. Per a mi, donar sang és passar-m’ho bé, no és un sacrifici, és un autèntic plaer.  I el Clínic és un punt de trobada, ja hi tinc amics, donants que donen que ens coneixem i un personal que és fantàstic i que em fan sentir sempre com a casa.

Jo tinc el costum i rutina que hi vaig el dissabte, de cada quinze dies, a quarts de cinc de la tarda; o sigui que dissabte sí, dissabte no, m’esperen els amics del clínic.

Diuen que he fet 151 donacions de plasma, 59 de plaquetes i 36 de sang. I espero poder continuar fent-ne per mooolts anys!!

(Teresa Orquín ha col·laborat a campanyes de difusió de la donació de sang organitzades pel Banc de Sang i Teixits, especialment pel Dia de la Dona)