Sóc home de fer exercici i camino 4 o 5 hores diàries diversos cops la setmana. A l’abril, em vaig notar una lleugera insuficiència i vaig perdre una mica la gana. Estàvem en ple confinament, i llavors la meva filla em va mirar la saturació d’oxigen amb un màquina que té i vam veure que estava a 84. Fins llavors, mai haguessim dit que estàvem passant la COVID19.
Va ser llavors que ens vam espantar. La meva dona feia dies que no tenia ni gust, ni olfacte. Tots dos teníem símptomes lleus, però tot i això, era un diumenge a la tarda i vam anar d’urgències al CAP Bages perquè ens atenguessin. Allà de seguida ens van dir que teníem COVID19 i llavors, en confirmar-ho, va ser que em vaig tornar a espantar. Tot i que els símptomes, per mi, no eren greus.
Tot i estar ingressat, ho vaig passar amb símptomes lleus
Jo i la meva dona vam estar 4 o 5 hores en boxes separats i a les 23h de la nit se’ns van endur a l’Hospital Sant Joan de Deú (Althaia), a Manresa mateix. I al cap d’un dia de ser ingressats em va venir la infermera i la metge viròloga i em van dir que em posarien una bossa de plasma, de defenses, d’un malalt recuperat de COVID19. Crec que va ser un litre, d’un líquid groguenc fosc. Jo vaig dir que el que fos, que em podíen posar tot el que fos necessari si ho creien convenient, per tal recuperar-me. I la veritat és que jo el vaig passar molt lleugerament.
La meva dona va estar més greu, amb ofeg i li ploraven els ulls i molts dies sense olfacte, ni gust. Però ella també es va recuperar completament. En total va ser una setmana llarga que vam estar ingressats, i després a casa.
Era tot just l’abril i no ens imaginàvem que la poguéssim tenir
No sabrem mai on ens vam contagiar, però una possibilitat és a través de la meva filla que era asimptomàtica. Li van detectar en fer les proves a una residència d’avis, ja que era l’època que hi havia moltes baixes de personal mèdic i sociosanitari, i ella feia voluntariat a una residència on hi va haver casos de COVID19.
La veritat és que si el plasma dels donants ha de servir per a curar-nos de la COVID19, benvingut sigui i s’ha de donar les gràcies a les persones que han passat la malaltia i volen donar el plasma per a que els altres es curin.
“Gràcies al plasma, he sabut què era viure sense cap dolor”
Mireia Esquerra; receptora d'Immunoglobulines del plasma“El que em sap greu és no poder donar sang ni plasma”
Anna Roca, rep plasma cada setmana“Donar no suposa res, i el que aconsegueixes, no té preu”
Núria Gómez, donant de sang