Xavier Vallès, receptor de sang i malalt oncològic

Tinc 47 anys, visc a Barcelona; tinc tres fills en edat infantil. Sóc malalt oncològic, amb càncer de pàncrees i en el peritoneu. Des de gener de 2017 estic en tractament de quimioteràpia com a part d’un assaig clínic que està treballant bé malgrat la seva agressivitat. I el tractament és molt dur, per mi i el meu entorn.

Em produeix una anèmia important, quan tinc les baixades de glòbuls vermells arribo a l’hospital molt fotut, moltes vegades he hagut d’anar a l’hospital amb taxi fins a la porta d’urgències perquè estava molt fluix, però desprès de transfondre’m  la sang d’un donant, surto caminant i amb la força per tirar endavant amb el càncer. I fins i tot, amb ganes de fer esport.

Xavier Vallès

Sense la sang dels donants és com viure a 4000 metres d’alçada

Cada vegada que la quimioteràpia em fa baixar els glòbuls vermells em calen 2 o 3 bosses de sang per poder tornar a casa caminant. He arribat a estar a 6,3 de hemoglobina, i llavors necessito una transfusió de tres bosses  per poder viure.

Sense la sang dels donants, és com viure a 4000 metres d’alçada, em canso moltíssim, i gràcies a aquesta sang, gràcies a que existeixen donants de sang, puc continuar fent quimioteràpia i puc continuar fent esport. I m’he pogut proposar un repte que es diu delhospitalalacatedral.com. Séque no serà fàcil.

El repte: 17 dies des de l’hospital de laVall d’Hebron, a la Catedral de Santiago

Tots, també els malalts, necessitem tenir una fita, somiar a aconseguir un objectiu. M’he proposat

Xavier Vallès, receptor de sang

complir un dels meus somnis des que em vaig afeccionar a pedalar. La primavera del 2019 pretenc fer el “Camí de Sant Jaume” amb bicicleta elèctrica. Seran 17 dies partint des de l’Hospital de la Vall d’Hebron, a Barcelona, on estic seguint el tractament oncològic, fins a la Catedral de Santiago de Compostel·la, a Galícia, tot recorrent 1.200 quilòmetres per la ruta jacobea. Sé que és un repte molt dur per mi. Però el càncer ja m’ha ensenyat què és realment un camí difícil, llarg i dur, i la il·lusió que em genera aquest repte personal és enorme i suficientment engrescadora.

No és una fita personal, ho faig per la investigació dels tumors cerebrals infantils 

Aquesta no és només una fita personal. El meu desig i compromís és pedalar per als nens/es malalts de càncer. I per això m’agradaria aconseguir una Beca GAES per poder finançar el projecte de tumors cerebrals infantils, o una part. El perquè, és senzill. Sóc un malalt oncològic amb l’objectiu de quedar-me crònic, i sé com de dur és el càncer tant per als malats com per a les famílies, però crec que encara ha de ser més difícil quan aquesta malaltia afecta a un nen o a una nena.

Per aquest motiu vull ajudar-los, amb el suport que ens pugui atorgar GAES, amb el meu compromís personal i amb altres aportacions particulars. El 100% de la BECA anirà destinat a un projecte de tumors cerebrals infantils.

http://delhospitalalacatedral.com/ca/2018/12/24/el-regalo-mas-valioso/